TÍTOL DE LA SECCIÓ: A LES CLARES
SOCIETATS OBERTES
Pep Lluís Grau*
Necessitem més que mai poder conviure. Ho necessitem com
l’aire que respirem. De vegades, sembla que ens podríem ofegar dins d’aquest
ambient irrespirable, amb crits, amenaces, ultimàtums, condicions inassolibles,
mentides... Necessitem espai, una miqueta més de confiança, moure’ns amb una
certa autonomia, sense pensar que ens equivocarem, que ho farem malament i que
algú ens ho recriminarà com es fa amb un xiquet menut... Necessitem saber que
el què pensem és possible que tinga trellat i que, fins i tot, tinga tot el
sentit del món. Que podem confrontar les nostres idees amb tothom sense cap por
i amb tot el respecte per qui estiga al davant.
Sembla mentida que estiguem escrivint això avui, després de
40 anys de democràcia, però és així. I ho és perquè els discursos han
esdevingut lletra gran, grans titulars, elements per impressionar i no per dur-nos
a la reflexió. Vivim dels titulars, d’aquesta lletra grossa que ens arriba a
l’estómac i no al cervell, que ens
enfronta i no ens ajuda a la comprensió ni a l’acord.
La convivència es fonamenta en buscar espais comuns, no en
la imposició d’aquells que una minoria podria pensar que són els millors per
tothom. És el s’anomena ‘moral de mínims’, característica de les societats
obertes, en contraposició a la ‘moral de màxims’ que és la pròpia de les
societats autoritàries.
És per això que les societats obertes es fonamenten en la
cultura del diàleg, en obrir espais de reflexió, en promoure el pensament
lliure, en la no imposició, en combatre la mentida i la calumnia, en promoure
la igualtat d’oportunitats... Pel mateix, les societats tancades exerciten
l’autoritarisme per tal de garantir el pensament únic, l’absència de crítica,
l’unilateralisme, la unanimitat artificial...
Tothom tenim sovint la temptació de creure que el què
nosaltres pensem és el correcte, que la nostra opció és la millor i que
nosaltres ho faríem més bé que ningú. Però hem d’estar sempre oberts a la
crítica, perquè la convivència democràtica és un bé massa apreciat i preciós
per a posar-lo en perill, negant la capacitat de l’adversari de tenir una visió
diferent a la nostra.
*Senador del PSOE per
Castelló
No hay comentarios:
Publicar un comentario