Reconfortat i orgullós

Pep Lluís Grau*

Més de 140.000 persones desaparegudes després de quaranta anys de dictadura i de més de quaranta anys de democràcia. Aquesta és la xifra que a mi, i a qualsevol persona decent, m’arrissa la pell i em talla la respiració. Només a Castelló, quasi mil persones van ser afusellades al riu sec, a la vora del cementeri, durant els primers anys de la dictadura i fins als anys seixanta. 33.833 persones foren soterrades al “Valle de los Caídos”, moltes d’elles presoners que treballaren com a esclaus en la seua construcció i d’altres que foren transportades sense coneixement dels seus familiars fins aquella inefable tomba. Per cert, 1.727 eren de la província de Castelló, un percentatge molt elevat si el comparem amb el total global.

Franco va preparar aquest vergonyós monument amb molta cura perquè volia quedar immortalitzat per sempre a la manera dels emperadors romans o dels faraons egipcians... El dictador que causà el més gran dels dolors presidint l’escena mortuòria junt a les seues víctimes i intentant passar a la posteritat com el més gran estadista de la pau i la concòrdia...

Franco no va produir només dolor i sofriment per l’enorme quantitat de víctimes que va causar, també per la repressió, la venjança i el control social que va exercir sobre les i els vençuts. Ell, a qui l’església catòlica passejava sota pal·li, qui anava de defensor del cristianisme, va exercir el seu poder sense cap mena de pietat cap als qui pergueren la guerra: morts, desapareguts, represaliats, exil·liats...

Franco va ser el responsable d’un endarreriment econòmic, cultural, social i polític que a totes i a tots en costat dècades recuperar.

Ara encara hi ha algú que planteja que no era el moment. Fins i tot hi ha qui diu que no calia remoure el passat. Jo crec que he apuntat raons més que suficients per a justificar l’exhumació del cos del dictador. Ara, quan els tribunals han dit que per fi es podia dur a terme aquest acte de justícia històrica. Absolutament inajornable.

Jo, com a persona decent i amb el deure moral d’honorar la memòria democràtica del meu país, em senc reconfortat i molt orgullós.

*Candidat al Senat pel PSOE a Castelló