QUALITAT DEMOCRÀTICA
La desafecció de la ciutadania cap a la política és un fet
incontestable, encara que la profunditat d’aquest fenomen estiga en funció del
moment concret que visquem, de la proximitat de confrontacions electorals o de
la transcendència d’aquestes. Però és evident que cada dia que passa hi ha una
major distància entre la representació política i els interessos reals de la
gent. I això té molt a veure amb el títol d’aquesta reflexió: amb la qualitat
democràtica de les organitzacions polítiques i de les relacions que s’hi
estableixen entre les seues direccions, els seus membres i les ciutadanes i
ciutadans a qui representen.
La participació en el dia a dia de les organitzacions
polítiques és una condició fonamental per garantir un nivell òptim de
responsabilització en les decisions que puguen assolir els seus òrgans
directius. Les i els participants han d’actuar de mitjans de connexió amb les
persones representades i s’han de crear vies dinàmiques de consulta,
participació i decisió que impliquen acció i corresponsabilització. Aquesta és
la via.
Els membres de les organitzacions polítiques, en general,
parlem de votants i no de ciutadans. És per això que l’únic “contracte” que
intentem “negociar” és el programa electoral. I aquest compromís el renovem
cada quatre anys. Les campanyes electorals desdibuixen enormement la negociació
perquè es produeixen en moments de confrontació i de tensió que impedeixen una
anàlisi assossegada i tranquil·la de les propostes. Ningú no llegeix els
programes electorals. Les raons de votar o no
una determinada opció política sovint no té a veure, malauradament, amb les
seues propostes programàtiques.
L’alternativa és la participació, la consulta permanent, la
interacció continua per tal de decidir en cadascun dels processos: els
programes, les accions, les estratègies i les persones que han d’estar al
capdavant per defensar-les en les institucions.
Al PSOE, al meu partit polític, hem viscut aquests dies les
conseqüències d’una crisi que fa temps que existia i que ara ha emergit de
manera evident. Un partit centenari que havia fet esforços clars per generar
espais de discussió, mecanismes democràtics per elegir els representants
orgànics... Però arrossegava encara inèrcies que han conduït a aquesta desfeta
actual: la destitució “de facto” per mecanismes poc democràtics d’un secretari
general elegit democràticament per la militància en un procés de primàries. Actituds
com aquestes aprofundeixen en la desafecció de la militància i de la
ciutadania.
Ara cal rectificar. I exigir responsabilitats. Demostrar a
tothom que el Partit Socialista són les seues
i els seus militants i que hi ha capacitat de resposta a aquesta enorme
errada. Reprendre la paraula amb decisió i energia renovada. I el resultat serà
gratificant perquè significarà que apostem per una militància activa i
participativa, que creiem de veres en una ciutadania activa i participativa i
que els hi oferim un nou contracte: la demostració clara de que som capaços de
corregir les nostres errades i d’obrir nous camins de participació democràtica
i de transitar-los de manera efectiva.
Publicat a Diari Millars el 15 d'octubre de 2016