CRISI
No descobrisc res a ningú si dic
que el PSOE està vivint una profunda crisi. I quan es produeix un fenomen
d’aquesta envergadura no és per una única causa, ni es tracta d’un problema
conjuntural, obeeix a raons molt més complexes, agreujades, això sí, pel “colp
de mà” d’alguns barons contra Pedro Sánchez.
Som molts els què lamentem el què
està passant al PSOE perquè estem convençuts que es tracta d’un moviment
involucionista que intenta no perdre el control de l’organització i que pretén
que res no canvie al seu si. Perquè amb Pedro Sánchez s’havia iniciat un procés
de renovació que es trobava amb l’obstacle de les inèrcies orgàniques i amb l’oposició
dels esmentats ‘barons’ territorials que, com hem vist, han actuat com sempre
ho havien fet als seus territoris: com autèntics cacics.
Som molts els que pensem que
aquest partit no reprendrà l’impuls necessari si no escomet les reformes que el
tornen a vincular amb la militància i, sobretot, a la ciutadania. I això no pot
passar si hi continuen al capdavant aquests elements reaccionaris. Cal una forta trontollada per dibuixar una
realitat ben diferent i que tinga com a eixos fonamentals la transparència, la participació,
la discussió i la llibertat d’expressió i d’acció. És a dir, la democràcia
radical...
Sembla impossible, això? És molt
i molt difícil. Però el que hi ha ara en joc és el futur d’un partit centenari
que ha estat el protagonista de les grans conquestes socials i econòmiques que
s’han produït a Espanya en els darrers quaranta anys. Ara hi ha un repte al
davant: aconseguir que qui ha propiciat el colp de mà i l’assumpció del poder
per part d’una gestora il·legal siga derrotat en els propers congressos i
aquest partit puga reinventar-se amb una direcció legítima, renovada i amb el
suport majoritari de la militància.
El PSOE està vivint avui una
autèntica revolució. Les plataformes democràtiques que han sorgit arreu dels
territoris tenen una força impressionant: la força de la convicció democràtica,
la força de la raó, la força de la necessitat de donar resposta a una
ciutadania perplexa... La força del suport de milers i milers de militants
indignades i indignats per una manera de fer ignominiosa. Però de les crisis i
de les revolucions sorgeixen els autèntics canvis: els canvis radicals capaços
de produir efectes que transcendeixen el present i es projecten cap al futur. I
això és el que pot passar els propers mesos.
La gestora pretén que la
militància ens oblidem del que ha passat. Pensen que el temps ho cura tot. I no
saben que pertanyem a una organització d’esquerres que fonamenta la seua raó de
ser en la seua història i en els seus valors. I això se’n diu MEMÒRIA. No
oblidem amb facilitat perquè ens estimem el nostre patrimoni: un patrimoni
col·lectiu que té un valor incalculable, fonamentat en l’idealisme de tantes
companyes i de tants companys que ho donaren tot per guanyar la llibertat. Per
això no ens podem oblidar del que han fet aquests individus, del que està fent
la gestora i del que pretenen fer. Però cada dia que passa, en comptes de
calmar-nos, creix imparable aquest moviment de les plataformes democràtiques
perquè no ens cal cap referent per posar-nos en marxa: no ens cal més que
recordar el què som i imaginar el què volem ser.
Això es diu idealisme. Sí. No
volem posar pedaços a un partit que ha perdut el nord, que ha destituït de mala
manera al seu legítim secretari general i que ha enganyat al seu electorat
recolzant a un partit de la dreta corrupta. Necessitem reprendre de cap nou la
direcció certa, autònoma i de canvi social que representem.
Hem de fer la revolució al PSOE.
I podem fer-la.
Publicat al Diari Millars el 16-12-2016
