HO TINC BEN CLAR
Claríssim! Apostem per la refundació del PSOE, pel futur i
no pel passat, per un nou PSOE i no per una estructura anquilosada que
reprodueix maneres poc saludables que permeten actuacions vergonyoses com la de
l’1 d’octubre, que va culminar amb un ‘colp de mà’ que destituí, de facto, al
secretari general que havia estat elegit democràticament. Clar que sí, clar que
estem per empoderar la militància, que assumisca la capacitat de decidir en les
qüestions fonamentals que els hi afecten o afecten al futur de la societat on
treballen i on lluiten en el seu dia a dia, que decidisca amb el seu vot qui
els representa en els òrgans de representació o en els càrrecs institucionals i
que siga informat puntualment de la seua gestió, perquè no puguen repetir-se
fets com els de l’últim Comité Federal, que mai podrem oblidar.
Ho tenim ben clar que la nostra opció és un nou PSOE on es
practique i on es visca una democràcia radical, transparent, participativa,
amable, permanentment autoexigent en les formes i en els continguts. Un partit
on es respire i es visca la llibertat.
Tenim ben clar quin és el partit que volem perquè l’estem
construint dia a dia, colze a colze amb les i els militants de totes i
cadascuna de les agrupacions on anem, de manera amable i entusiasmada. Perquè
partim del rebuig absolut del què no volem, del què ha passat i no ha de tornar
a passar, de les antigues maneres de fer que no ens agraden en absolut i que
han propiciat un fets que ens avergonyeixen.
Sabem clarament què és el que passa quan les decisions no es
prenen democràticament, quan venen imposades, quan no s’entenen i no es
comparteixen... Quan són uns pocs els què dirigeixen el partit i la gran
majoria ‘acaten’ els seus mandats... La desafecció està assegurada. Les seus es
buiden i la participació en el dia a dia de l’organització cada vegada és més
minsa. La joventut desapareix perquè no entén aquesta manera de funcionar. És
evident. És ben clar que el divorci entre partit i militància es trasllada i es
reprodueix, a la fi, a la relació entre partit i societat: és una conseqüència inevitable.
I és ben clar que
aquesta és una descripció que reprodueix molt fidelment la realitat del ‘vell
PSOE’, el del ‘cop de mà’, del partit dels barons, el de les pressions, el de
les línies roges, el dels temes ‘tabú’, el de les sancions a qui no obeeix, el
dels grans actes on els protagonistes són els de sempre... Açò té molt d’allò
que anomenem ‘vella política’, la de la retòrica de les grans paraules que no
diuen res i que amaga les mateixes maneres de fer de sempre, tant allunyades de
la realitat i dels veritables interessos de la militància i de la societat.
Tenim ben clar que això no ho volem.
Els darrers mesos s’ha produït un veritable terratrèmol al
PSOE: militants indignades i indignats que han omplert les seus per crear
plataformes per defensar els seus drets, per recuperar la seua paraula, per
tornar a reprendre la seua iniciativa, per alçar la veu i dir ben alt i ben
fort que necessitem un nou PSOE que ens retorne la dignitat.
El camí està encetat i hi ha una persona que ha esdevingut el
símbol del què aquest partit necessita: Pedro Sánchez. La víctima que ha estat
vista per tothom com a carregada de raó, sacrificada per no acceptar
imposicions impròpies, per defensar la paraula donada, per ser fidel als
votants i a la militància. Va dimitir, forçat per un moviment conspiratiu, va
deixar el seu escó per coherència i ha partit de zero. No hi ha ningú que puga
dir el mateix, que tinga les cartes a la mà, a la vista de tothom. I amb una
proposta de regeneració per construir un partit del segle XXI, amb connexió
directa amb la societat i amb un model de participació que assegura una
veritable qualitat democràtica. Ho tinc claríssim.
Diari Millars 14-4-2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario