AMB PEDRO
Diuen que la crisi del PSOE és
una vessant més de la que està vivint la social democràcia a Europa, fruit de
la seua pròpia història, o de la manca de respostes als reptes que la història
li ha anat plantejant.
La social democràcia no passa pel
seu millor moment a Europa i especialment a Espanya està vivint una crisi molt
profunda. No és una crisi de lideratge sinó una veritable crisi ideològica i
d’identitat. Sovint, els partits socialistes han estat partícips, quan no
protagonistes, de les grans apostes pel consens que suposava el que hem
anomenat ‘model europeu’ que tenia com a base fonamental l’estat del benestar,
que garantia l’equilibri social, fruit del reconeixement dels drets fonamentals
que garanteixen la igualtat d’oportunitats: l’accés universal a l’educació, la
sanitat i a les pensions.
L’arribada a Europa de les
polítiques neoliberals de la mà de Margaret Thatcher, va obrir una escletxa que
no ha fet sinó eixamplar-se de manera progressiva. Les respostes des de
l’esquerra no han estat suficientment enèrgiques ni han assolit la profunditat
ni el rigor necessaris per contrarestar l’eficàcia i la contundència de
l’aposta ‘neocon’. Bé que ho sabem ací, a Espanya, després d’una crisi
profunda.
La resposta dels partits i
sindicats de l’esquerra europea no ha sabut connectar amb les formes ni amb els continguts propis de finals del
segle XX i de principis del segle XXI. Des de les inèrcies dels aparells
sindicals i de les organitzacions polítiques, immerses en les seues respectives
crisis de credibilitat, no han actuat amb la contundència necessària quan han
pogut i s’han vist absolutament superats pels esdeveniments.
Ara, a Espanya, vivim aquesta
crisi de manera especialment virulenta, a la recerca de la identitat perduda,
intentant recuperar el temps malbaratat en discussions estèrils sobre el ‘sexe
dels àngels’. Al PSOE ho hem viscut de manera descarnada: el colp de mà
d’octubre passat va ser el final d’una etapa d’il·lusió i d’esperança en la
recuperació del govern progressista i l’inici del capítol més negre de la
nostra història recent.
Tanmateix, de manera paral·lela,
hi ha fenòmens en l’esquerra que mereixen una atenció especial pel que suposen
de revulsiu a la manera d’actuar i de fer dels aparells, sempre temptats a
actuar de manera autoritària i, sovint, antidemocràtica. Parle del moviment de
les plataformes. Primer, per a exigir les primàries i el congrés al PSOE;
després, per a donar suport explícit a la candidatura de Pedro Sánchez.
Aquestes plataformes sorgeixen de manera espontània del descontent amb la
‘destitució’ de Sánchez i amb l’actuació de la gestora i amb l’esperança de
poder restituir la ‘normalitat’ en un partit democràtic. Aquestes reaccions són
esperançadores perquè evidencien que sí que hi ha una consciència col·lectiva
que reivindica una altra manera de fer i de treballar en política des de
l’esquerra i que la il·lusió que representa Pedro Sánchez és real i pot
plasmar-se en un projecte real. Que el ‘nou PSOE’ existeix i és possible perquè
necessitem que siga possible.
Aquesta és la resposta
necessària, la que connecta amb les persones, la que és capaç de reinventar-se
des de la necessitat de creure en el futur i en la força de la militància, de
saber que els temps han canviat i que hem de prendre la paraula i dir ben alt i
ben fort el que sentim i el que volem. I Pedro, vullguen o no, representa la
dignitat i la resistència front a l’autoritarisme i la injustícia. I Pedro
representa l’esperança.
Fa uns dies Pedro va venir a les
nostres terres. Va participar en el que vam anomenar ‘la festa de Castelló’,
perquè feia molts anys que no vivíem una trobada amb tanta il·lusió, amb tanta
força i amb tantes esperances. Tothom
estava content. Totes i tots estàvem convençudes i convençuts que estàvem
vivint moments històrics, perquè estàvem construint un projecte nou,
esperançador, participatiu, diferent, trencador, democràtic...
Ara comença un altre capítol, el
de les primàries al PSOE. Les plataformes de suport a Pedro Sánchez seguiran
ampliant el seu radi d’acció. És en repte que afrontem amb il·lusió per
construir el ‘nou PSOE’ que totes i tots necessitem.
Diari Millars, 15 de febrer de 2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario