MIREM A EUROPA
On mirem, arreu d’Europa, hi ha el problema. Però sembla que
no el volem veure, que preferim mirar cap a un altre costat com si la ‘cosa’ no
anés amb nosaltres...
Parle de l’auge de l’extrema dreta, de les organitzacions
neofeixistes o neonazis que estan sorgint arreu del continent i que no reben la
resposta contundent que en caldria. I mira que a aquesta vella Europa n’hem
viscut d’experiències alliçonadores que haurien de recordar-nos de què va
aquest discurs de l’odi al diferent, a l’estranger, al que no pensa com la
majoria... I, sobretot, com pot acabar tota aquesta irracionalitat! Ho
visquérem als anys 30 i 40 al cor del continent i ho hem viscut al sud, a
Iugoslàvia molt més recentment. I ho vivim ara amb gestos i actituds que ens
tornen a recordar que l’odi i la intolerància estan molt endins de nosaltres
mateixos
.
Aquest mes d’agost he estat de vacances a Varsòvia i a
Cracòvia. Per cert, dues ciutats meravelloses que m’han sorprès per la seua
ordenació, la seua confortabilitat, l’abundància i qualitat de les seues zones
verdes i la seua oferta cultural... Però, sobretot, perquè guarden la memòria
de l’opressió, de la dominació i de l’extermini dut a terme pels nazis contra
totes les minories polítiques, culturals i ètniques; contra totes les opcions
que no foren les representades pel poder. Museus, exposicions temporals i
permanents, recorreguts urbans, monuments... I els elements més impressionants
i definitoris d’aquella terrible realitat viscuda a Europa: els camps
d’extermini, avui convertits en veritables museus de la memòria.
Jo vaig estar fa molts anys, al 1991, a Mathausen i em vaig
quedar molt impressionat. Ara he visitat Auschwitz i encara em pregunte com és
possible mantenir la fe en l’ésser humà després d’un recorregut d’aquestes
característiques... La jove espanyola que ens va fer de guia pel camp va
finalitzar amb aquestes paraules: “I qui oblida la història està condemnat a
repetir-la”.
Ara, quan mirem el que passa arreu d’Europa, quan analitzem
alguns dels discursos que van fent-se més forts cada dia, sembla que hagem
perdut la memòria. A Àustria, la FPO, es fa forta amb un discurs basat,
exclusivament en els trets identitaris, les tradicions i els greuges
comparatius... A Holanda, el PVV de Geert Wilders, explota un discurs islamòfob
i presenta la immigració magribina com el gran problema d’Europa. A Bèlgica i a
França, el atemptats han agreujat la crisi dels “vells” partits tradicionals i
enlairat les forces patriòtiques fins a nivells mai vistos.
Amb un llenguatge senzill, un missatge intel·ligible i clar,
que arriba preferentment a l’estómac més que al cap, explota els instints més
primaris de l’ésser humà, el pitjor que tenim les persones. Com dic, si no
posem en el primer plànol les conseqüències d’aquesta terrible actitud, si no
recordem del que podem ser capaços amb la nostra irracionalitat... Quin món
estem construint?
És fonamental que posem a l’altre costat de la balança tot el
que som capaços de fer en positiu: l’Europa solidària, la dels avanços socials,
la de a intel·ligència i la cultura... La de la integració, la de la
multiculturalitat, l’Europa plurilingüe, la que és capaç d’alçar-se des de les
cendres i edificar un nou futur de prosperitat... I de dignitat...
I explicar tot això amb un llenguatge clar i senzill, però
suficientment complex com per arreplegar els valors de la modernitat i la
memòria del que ha passar en aquest sòl ple de sang i de cendra...
I decisió. Decisió per combatre amb totes les eines de la
raó, de la paraula i de la política a la dreta antidemocràtica que intenta
eradicar els valors que fonamenten l’esperit europeu i que possibiliten el
nostre futur com a comunitat de pobles lliures. El combat no és ni serà una
tasca fàcil, però ha de ser un treball ferm i valent entre totes les forces
democràtiques que compartim els valors de la llibertat i de la solidaritat.
No oblidem la història!!
Publicat a Diari Millars el 15 de setembre de 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario