CLAVEGUERA (alcantarilla)

Una claveguera és un conducte subterrani per on s’evacuen les aigües brutes  usades. A una població, la xarxa del seu conjunt s’anomena ‘clavegueram’.

Aquesta descripció inicial respon, malauradament, a una brutal analogia: la pura realitat d’uns fets que ens espanten, que ens avergonyen, que ens arrissen la pell i ens fan despertar-nos cada dia pendents de què dirà avui la ràdio… No pot ser… I ja no és només l’engany, és la quantificació concreta de l’engany, la magnitud bestial, espantosa, de l’engany… I ací és quan l’analogia amb la claveguera i amb el clavegueram es fa absolutament plàstica. Us podeu imaginar la quantitat d’hospitals, d’escoles, de centres de salut, d’ajudes socials, de beques, de llocs de treball... que s’hagueren pogut crear si aquests indecents no ens hagueren embolicat amb els casos CIEGSA, VALMOR, COOPERACIÓN, GÜRTEL... i un llarguíssim etcètera que han suposat milers de milions en sobrecostos, en salaris innecessaris i d’altres despeses inconfessables.

Això vol di que un riu de porqueria ha recorregut els nostres pobles, les nostres ciutats, les nostres comunitats i el nostre país? Que un riu de porqueria ha podrit els nostres ajuntaments, les nostres diputacions, les nostres conselleries i, fins i tot, els nostres ministeris? Que un riu de porqueria que passava per les seus del PP de diferents territoris, deixant milions d’euros per pagar les seues campanyes electorals, la reforma dels seus edificis, ‘complementava’ els salaris dels seus càrrecs electes i contribuïa a millorar les ‘condicions de vida’ dels seus afectes? Doncs, sí, intolerable. I més encara perquè l’olor arribava a quilòmetres a la redona i ho impregnava tot i tothom ho imaginava i tothom callava, malgrat que l’ambient era insuportable.

D’aquest enorme clavegueram no sabem ben bé l’extensió exacta però sembla que, de moment, hi ha dos territoris que han estat dominats durant molts anys per la més negra de les dretes, que han convertit en una mena d’autèntica claveguera: Madrid València. El que ells volien ‘vendre’ com una mena de laboratoris del neoliberalisme econòmic, de camp de proves de la privatització de la sanitat i l’educació i de les retallades de tots els serveis públics, i n’eren en realitat el paradigma de la negror i de la porqueria. Ara, en mans de gestores que resen perquè no ixquen més casos al seu si i puguen perviure més enllà dels pocs mesos necessaris fins que arribe el proper congrés refundador.

Mentre, tothom tenim en la retina, i en l’oïda també, les imatges grotesques, i les frases impúdiques, d’abraçades i de besades entre el Rajoy, la Rita, els Fabra, el Bigotes, el Rus, el Camps... Semblen imatges del passat... Ens farien riure si no fos que  han costat la ruïna d’un país, la misèria de molta gent, el patiment de milions de persones...

Tot un patrimoni produït amb el treball de la ciutadania que se n’ha anat pel forat d’una claveguera... Que uns lladres han fet anar per l’enorme forat d’una enorme claveguera que ells han fet possible al llarg de vint anys de, sembla,  malversar els diners públics, els de totes i els de tots.

Publicat al diari El Mundo el 2-3-2016